S'acaba el temps per tornar al lloc d'on venim.

Sota les ombres del dubte es va distinguir al final del carrer, amb el pols d'un tambor, i, amb aquest so a les orelles, la voluntat per continuar mentres comença un nou dia que, fa demanar més esperança i més escuses a qui no les pot donar.

Vaig intentar trencar amb les preguntes de dins meu inundant la ment de bons pensaments, però la vaig tancar i et vaig fer fora d'ella.

Hi ha vidres trencats dintre del meu cervell que em fan sangrar aquest sentiment d'angoixa; hi ha una plaga en mí, tinc un circ dins el meu cap. Demostra'm que m'estimes i tot anirà bé. Tranquilitza't, caminarè fins a la porta i no hem tornaràs a veure, de dijous a dissabte ho perdrè tot.

Per que saps el que penso quan no parlo? Per que m'entens encara que no vulgui? Per que saps si et menteixo? Et fa sentir especial saber respondre aquests per ques? Estem jugant amb foc? Ara, estaràs pènsant en les coses que haguessis desitjat fer i no has fet, o en les que vas fer i no havies desitjat fer mai, m'equivoco?

No vull perdre cap més nit pels carrers de l'ignorància. Ja no som qui vam ser, però és el mateix. La veritat, preferiría estar fent una altre cosa...

Vaig trencar la ràdio amb les regles de l'educació, vaig donar foc al gas que va cremar la bandera, sóc la filla d'un rebel, o simplement l'exportació de la revolució? Que passa, m'haig de possar a cantar per començar a correr? Intento mantenir la meva encantadora cara. Segueix-me si m'entens.

Em vas emputjar molt lluny, ull per ull, pistola per pistola. No h iha restes d'amor ni rempordiment en mó, per que jo acostumo a agafar el que vull i el que necessito, encara que sé que no està bé a mi em serveix.

Sembla com si haguès tornat a l'època en que no era lo suficientment bona per ningú, ho sóc ara? Sé que vols odiar-me, i per que negar-ho? jo vull que m'odiis, encara que no em coneguis se que m'ho mereixo.

M'entres podía recordar somiava en blanc i negre, m'entres creixía el sol anava cap a baix però ha optat per ignorar-ho, sempre ha estat en la meva ment, i ja és hora de que les coses canvin.
Sóc molt jove però em sento gran.

---
Un altre cop, perdoneu les faltes ^^

La droga més comú.

Mira, la dona en biquini. Mira, l'home interrogant. Mira, l'home gras amb cicatrius. Mira, el capità de l'espai. Mira, el científic, l'alquimista. Mira, les cirenes en una persecussió. Fixa't en els constans "pom-pom", "pom-pom". Mira els cantants de pop, mira la superestrella. Mira el ganivet. La reina crida i crida, i corre per salvar la seva vida.
Sempre mola, la llum perfecte en la foscor de la nit. Abandona el món, abandona la teva vida, per que mai podras guanyar a la televisió! Televisió, televisió! Ens mira intentant fer la bandera més gran. Mira, Quagmire. Mira, l'amenaça separada de l'amenaçat. Mira el yonqui intentant aconseguir la seva dosis. Mira la nena buscant la seva idea. Mira, aquell home és millor. La llum perfecta, la que fa menys por en la foscor de la nit. Televisió, televisió, televisió, no guanyaràs mai a la televisió!

Mmm aquesta és la primera entrada de la meva vida i no se molt bé com va tot....x) Bueno, espero que aquest blog tingui una continuitat i tot això, i no deixar-lo penjat (com acostumo a fer)....

Arxiu Espiatori. Dos contra dos.

Mira'ls, són allà! Asseguts al banc del parc, no dieun res, però, eh, sincerament, sembla que s'entenguin. No cal ser un expert per saber que no són més que amics, o no? i crec, que ningu vol passar la frontera.
Calla, calla! que em sembla que s'han dit alguna cosa!
-Hi ha alguna cosa pitjor que tenir-ho tot i no tenir res?-
Eh? Aquesta noia no hi toca, deu tenir traumes indantils, suposo que la pegaven de petita...
Com et passes, animal, potser és que ningú l'entén.
Potser això és culpa seva. No m'estranya que ell se la miri amb aquesta cara, deu parar boig, pobret.
Sí, amb lo guapo que és.
No ho és tant...
-Per que la gent menteix a qui s'estima?-
Ho veus? La pegaven, la pegaven.
Deu haber tingut molts desenganys amorosos.
Deixa'm dubtar-ho.
-La teva vida, sobre quin eix gira?-
Està del tot tocada...
Ai, pobre! a quin eix es deu referir?
Tu tambè? No comencis. Per cert, que fem aqui?
Es que avui ens toca vigilar-los a nosaltres...
Ah, sí, és cert, però demanarè un canvi de comanyia, ja no vull vigilar-los més amb tu.
Eh? Com vulguis, de totes maneres crec que fer això és bastant estupit.
Es que nomès fan que miar-se, segurament no saben que dir.
Segurament s'ho diuen tot.
Mira'l s'ha aixecat, cap a on deu anar?
Potser a veure aigua.
No, mira-la, ella ha baixat el cap, que significa tot això?
Sigui el que sigui, no és el que la teva perversa ment s'imaginava. Han somrigut.


(Sincerament, perdoneu les faltes.)